(A propòsit dels dramàtics esdeveniments de París)
Si volem la pau, les eines per a construir-la -ho sabem prou bé- són la justícia i el respecte als drets de tots. Començant per casa nostra (i pels nostres guetos) i continuant a nivell de les relacions internacionals. En canvi, avui es prioritza (gairebé arreu) la cobdícia, l'egoisme, l'etnocentrisme... el salvi's-qui-pugui!, proclamat pels qui acaparen els salvavides.
Venen temps d'eleccions. Si volem la pau, votem amb el cap fred i no amb cap altre òrgan. Sabem perfectament qui està per la justícia i els drets de tots a casa nostra i qui té en compte, en la seva actuació, exclusivament l'increment del seu patrimoni, peti qui peti.
Si volem la pau, no perdem la memòria. Ni la memòria històrica, ni la memòria immediata. I exigim el compliment d'acords i promeses. Fa vergonya rellegir l'"Informe de Girona, 50 propostes per a l'immigració", redactat ara fa gairebé un quart de segle (!), i comprovar que enlloc d'anar endavant hem anat endarrere en molts aspectes, de manera que alguns dels greus problemes diagnosticats, de tant crònics, han esdevingut normals i acceptats, com si es tractés de la torna inevitable del nostre model (progrés?) social.
Si volem la pau, no fem la gara-gara als eslògans fàcils i precipitats. Ni als acudits racistes, homòfobs o misògins. No escampem la nostra mala consciència (o la barreja d'angoixa i de por que a vegades vol arrelar en nosaltres) per les xarxes socials o les converses amb amics. Ni la nostra ira, per justificada que sigui. L'estereotip i el prejudici tenen una gran capacitat de penetració, fins i tot en els nostres pensaments més íntims. Sobre tot en temps de confusió com els que vivim. Ajudem-nos a estar alerta. No necessitem molts posts. Necessitem bones reflexions. Economitzem -apliquem criteris ecològics i d'eficiència- als nostres missatges a les xarxes socials.
Si volem la pau, no ajudem a escampar l'odi, el ressentiment, el prejudici i la ignorància que, malauradament, tant abunden avui als megàfons, públics i privats. No contribuïm a la intoxicació, com estan fent tantes tertúlies d'indocumentats i d'oportunistes, fins i tot en els mitjans públics de comunicació. Recomanem i divulguem reflexions assenyades, honestes. N'hi ha. Moltes. Fem-les córrer. Fem xarxa. N'adjunto unes quantes:
ARTICLES
- Al Fanar: "La solidaridad idiota"
- Dolors Bramon: “Terrorisme i islam són dues paraules que no poden anar unides”
- A. A. Boron: "El terror en París: raíces profundas y lejanas"
- J. Cañete Bayle: “Esperando a Voltaire” i la major part d'entrades d'aquest bloc Décima Avenida
- J. C. Escudier: "El modelo español contra el yihadismo"
- P. Stefanoni: "Charlie Hebdo", terror, repudios e incertezas"
- Marta Casas: “Noves Polítiques de convivència i incorporació de nouvinguts” i altres textos del seu bloc Convivència difícil.
- A. Maestre: "Racismo e islamofobia en política y prensa"
- S. Alba Rico: "Lo más peligroso es la islamofobia"
- C. Innerarity: "El Islam y la República. Un conflicto entre dos identidades"
- I. Álvarez: "La construcción del inintegrable cultural"
- Mustafa Akalay Nasser: "Islam y laicidad"
- E. Giordano: "Propaganda racista y exclusión social del inmigrante"
- J. F. Tezanos: "Doce tesis sobre inmigración y exclusión social"
- B. Fernández: "Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros"
- Manuel Delgado: "Islam: el Occidente de Oriente"
- Jordi Moreras: Recull d'articles a El País
- M. Wieviorka: "Diferencias culturales, racismo y democracia"
- F.
Molero, M. Navas, F. Morales: "Inmigración,
prejuicio y exclusión social"
LLIBRES I REVISTES
- F. J. Moreno, M. Bruquetas: "Inmigración y estado del bienestar en España" Especialment pàgina 130 "Retos para el futuro"
- AA. VV.: Revista CIDOB d'Afers Internacionals De manera especial els números dedicats a migracions, dinàmiques interculturals, diversitat religiosa...
- AA. VV.: "Inmigración e integración"
- AA. VV.: "Conciutadania Intercultural" Col·lecció de llibres pensada per al professorat però d'interès general.
P/S. Fa anys que he perdut el poc interès que podia haver tingut quan era jove d'alliçonar algú. Tampoc vegeu en aquest post una intenció moralitzadora. Es tracta només, segurament, que avui la pipa plena ha sobreeixit més del que és habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada