He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".
Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART
En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com
TABUENCA "QUINZE ANYS ARRAN D'ESTANY"
L'exposició es podrà visitar fins el 8 de novembre, els dissabtes de 10:30 a 13:30 i 16 a 18:30 h. i algunes altres dates especials que podeu consultar AQUÍ.
Fotografia i Paisatge a la Serra de l’Albera
Les places són limitades i podeu beneficiar-vos de descomptes si sou socis de l'Associació Cultural POPULART. També si us inscriviu abans del primer d'octubre!
Animeu-vos! El taller s'ho val i el paisatge és magnífic!
JOSÉ LUÍS CASTAÑO EXPOSA A POPULART
L'exposició podrà veure's tots els caps de setmana de l'11 de juliol al 9 d'agost i del 5 al 27 de setembre, els dissabtes de 10 a 14 i de 18 a 21, i els diumenges de 10 a 14h.
L'artista presenta en aquesta mostra olis sobre tela, amb l'excel·lent tècnica i ofici que caracteritza a aquest pintor, sobre temes diversos, i una interessant col·lecció d'aquarel·les de petit format, tècnica en la qual Castaño excel·leix.
Una molt recomanable exposició que justifica una escapada a Capmany un cap de setmana d'aquest estiu.
SI VOLEM LA PAU...
(A propòsit dels dramàtics esdeveniments de París)
Si volem la pau, les eines per a construir-la -ho sabem prou bé- són la justícia i el respecte als drets de tots. Començant per casa nostra (i pels nostres guetos) i continuant a nivell de les relacions internacionals. En canvi, avui es prioritza (gairebé arreu) la cobdícia, l'egoisme, l'etnocentrisme... el salvi's-qui-pugui!, proclamat pels qui acaparen els salvavides.
Venen temps d'eleccions. Si volem la pau, votem amb el cap fred i no amb cap altre òrgan. Sabem perfectament qui està per la justícia i els drets de tots a casa nostra i qui té en compte, en la seva actuació, exclusivament l'increment del seu patrimoni, peti qui peti.
Si volem la pau, no perdem la memòria. Ni la memòria històrica, ni la memòria immediata. I exigim el compliment d'acords i promeses. Fa vergonya rellegir l'"Informe de Girona, 50 propostes per a l'immigració", redactat ara fa gairebé un quart de segle (!), i comprovar que enlloc d'anar endavant hem anat endarrere en molts aspectes, de manera que alguns dels greus problemes diagnosticats, de tant crònics, han esdevingut normals i acceptats, com si es tractés de la torna inevitable del nostre model (progrés?) social.
Si volem la pau, no fem la gara-gara als eslògans fàcils i precipitats. Ni als acudits racistes, homòfobs o misògins. No escampem la nostra mala consciència (o la barreja d'angoixa i de por que a vegades vol arrelar en nosaltres) per les xarxes socials o les converses amb amics. Ni la nostra ira, per justificada que sigui. L'estereotip i el prejudici tenen una gran capacitat de penetració, fins i tot en els nostres pensaments més íntims. Sobre tot en temps de confusió com els que vivim. Ajudem-nos a estar alerta. No necessitem molts posts. Necessitem bones reflexions. Economitzem -apliquem criteris ecològics i d'eficiència- als nostres missatges a les xarxes socials.
Si volem la pau, no ajudem a escampar l'odi, el ressentiment, el prejudici i la ignorància que, malauradament, tant abunden avui als megàfons, públics i privats. No contribuïm a la intoxicació, com estan fent tantes tertúlies d'indocumentats i d'oportunistes, fins i tot en els mitjans públics de comunicació. Recomanem i divulguem reflexions assenyades, honestes. N'hi ha. Moltes. Fem-les córrer. Fem xarxa. N'adjunto unes quantes:
ARTICLES
- Al Fanar: "La solidaridad idiota"
- Dolors Bramon: “Terrorisme i islam són dues paraules que no poden anar unides”
- A. A. Boron: "El terror en París: raíces profundas y lejanas"
- J. Cañete Bayle: “Esperando a Voltaire” i la major part d'entrades d'aquest bloc Décima Avenida
- J. C. Escudier: "El modelo español contra el yihadismo"
- P. Stefanoni: "Charlie Hebdo", terror, repudios e incertezas"
- Marta Casas: “Noves Polítiques de convivència i incorporació de nouvinguts” i altres textos del seu bloc Convivència difícil.
- A. Maestre: "Racismo e islamofobia en política y prensa"
- S. Alba Rico: "Lo más peligroso es la islamofobia"
- C. Innerarity: "El Islam y la República. Un conflicto entre dos identidades"
- I. Álvarez: "La construcción del inintegrable cultural"
- Mustafa Akalay Nasser: "Islam y laicidad"
- E. Giordano: "Propaganda racista y exclusión social del inmigrante"
- J. F. Tezanos: "Doce tesis sobre inmigración y exclusión social"
- B. Fernández: "Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros"
- Manuel Delgado: "Islam: el Occidente de Oriente"
- Jordi Moreras: Recull d'articles a El País
- M. Wieviorka: "Diferencias culturales, racismo y democracia"
- F.
Molero, M. Navas, F. Morales: "Inmigración,
prejuicio y exclusión social"
LLIBRES I REVISTES
- F. J. Moreno, M. Bruquetas: "Inmigración y estado del bienestar en España" Especialment pàgina 130 "Retos para el futuro"
- AA. VV.: Revista CIDOB d'Afers Internacionals De manera especial els números dedicats a migracions, dinàmiques interculturals, diversitat religiosa...
- AA. VV.: "Inmigración e integración"
- AA. VV.: "Conciutadania Intercultural" Col·lecció de llibres pensada per al professorat però d'interès general.
P/S. Fa anys que he perdut el poc interès que podia haver tingut quan era jove d'alliçonar algú. Tampoc vegeu en aquest post una intenció moralitzadora. Es tracta només, segurament, que avui la pipa plena ha sobreeixit més del que és habitual.