He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

Exposicions de Josep Subirats

Per fi, després d'anys i anys de silenci, la seva obra pictòrica es va mostrar en el Museu d’Història de Catalunya, del 4 d'octubre al 20 de novembre de 2011. 


I fins al 15 de febrer podeu visitar l'exposició dedicada a Josep Subirats a la Polvorera (més informació clicant AQUÍ), al carrer Rabelais de Perpinyà, on trobareu el recorregut de l'artista a través els anys de guerra 1936-1941.



Vicenç Navarro (1) va escriure el passat primer de desembre un article al diari PÚBLICO titulat "Arte y política" en el que compara les recents commemoracions de "tres figures relacionades amb l'art pictòric que mereixen especial atenció pel seu significat polític, ocult i ignorat en dues d'elles". Es refereix a Gertrude Stein, la famosa col.leccionista, Salvador Dalí, l'histriònic empordanés i el insuficientment conegut i valorat Josep Subirats. Us animem a llegir íntegre aquell article, que deixa algunes coses al seu lloc. Però no ens podem resistir a fer-vos-en cinc cèntims amb alguna cita:


Gertrude Stein (...) tenía claras simpatías fascistas (...) alabando la colaboración del régimen de Vichy con la dictadura nazi liderada por Hitler (...) Apoyó el golpe militar de Franco y defendió la dictadura fascista que este estableció. Profundamente anticomunista, justificó el rechazo al judaísmo europeo por lo que ella consideraba simpatías comunistas. Detestaba al presidente Roosevelt y el New Deal, el programa de intervención pública que expandió notablemente los derechos sociales y laborales del pueblo estadounidense.

Tal personaje [Salvador Dalí] fue una de las voces que defendió a la dictadura fascista (...) con mayor insistencia en los círculos artísticos internacionales. Dalí mostró gran simpatía por la Falange (...). Su proximidad a la cúpula del partido fascista era bien conocida y su servilismo y adulación hacia el dictador alcanzó niveles nauseabundos. Se refirió (...), al general Franco, como "el político claridividente que impuso la verdad, la claridad y el orden en el país en un momento de gran confusión y anarquía en el mundo”. Su apoyo al fascismo se mantuvo hasta el final de la dictadura, y mostró su máxima expresión en la defensa del dictador y de la dictadura frente a la protesta nacional e internacional por la ejecución, el 27 se septiembre de 1975, de cinco prisioneros políticos.


Subirats fue desde su juventud un pintor dedicado a las clases populares con las cuales se sintió identificado. Analizar sus pinturas es comprender y estimar la enorme lucha del pueblo catalán y español en su lucha contra el fascismo. Desde el póster de la UGT que animaba a los campesinos a apoyar a la República, a la llamada de apoyo en Catalunya al pueblo madrileño que estaba resistiendo al asedio fascista, pasando por los dibujos de los campos de concentración donde estuvo preso, y la descripción gráfica de las barracas donde vivían los trabajadores después de la guerra. En todos ellos puede verse con gran belleza y expresión la historia del pueblo catalán y español. La expresión visual de un compromiso es lo que explica su represión y veto.






(1) Vicenç Navarro ha estat Catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona, i actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya. És també professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University -Baltimore, EEUU- on ha impartit docència durant 35 anys. També dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University. És molt recomanable visitar la seva web on trobareu anàlisis molt lúcids de l'actualitat política, econòmica i social: http://www.vnavarro.org/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)