"Animats" ve d'ànima.
I ànima, segons la segona accepció del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és "la seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat".
Fa només uns dies que he visitat la magnífica col·lecció d'art de la Fundació Sorigué de Lleida. Per primera vegada he conegut l'obra de William Kentridge, un pintor sudafricà que amb procediments molt elementals (sovint només amb un carbonet, una goma i un full de paper) aconsegueix uns "dibuixos animats" extraordinaris. Extraordinaris tant pels aspectes formals com de contingut.
No he pogut resistir dues temptacions: la primera, buscar-ne més a Internet. La segona, facilitar aquestes troballes als amics. Aquí teniu una relació de "links" amb algunes de les seves obres que es poden veure a Internet:
Fa només uns dies que he visitat la magnífica col·lecció d'art de la Fundació Sorigué de Lleida. Per primera vegada he conegut l'obra de William Kentridge, un pintor sudafricà que amb procediments molt elementals (sovint només amb un carbonet, una goma i un full de paper) aconsegueix uns "dibuixos animats" extraordinaris. Extraordinaris tant pels aspectes formals com de contingut.
- Estereoscopi
- Fèlix a l'exili
- Taula de marees
- Dolor i condolència
- Allò que ha de venir
- Pas elevat
- Cinc Temes
- Processó d'ombres
- Escriptura automàtica
- La Flauta Màgica
I sobre el seu mètode de treball podeu veure:
No he pogut evitar relacionar el treball d'aquest artista amb un altre mestre de "l'animació". Em refereixo al rus Alexander Petrov. Aquest fa les seves animacions amb una altra tècnica: pinta a l'oli sobre vidres il.luminats per darrere.
Aquí us deixo una col·leció de vincles amb algunes de les seves obres presents a la xarxa:
Exposicions de Josep Subirats
Per fi, després d'anys i anys de silenci, la seva obra pictòrica es va mostrar en el Museu d’Història de Catalunya, del 4 d'octubre al 20 de novembre de 2011.
I fins al 15 de febrer podeu visitar l'exposició dedicada a Josep Subirats a la Polvorera (més informació clicant AQUÍ), al carrer Rabelais de Perpinyà, on trobareu el recorregut de l'artista a través els anys de guerra 1936-1941.
Vicenç Navarro (1) va escriure el passat primer de desembre un article al diari PÚBLICO titulat "Arte y política" en el que compara les recents commemoracions de "tres figures relacionades amb l'art pictòric que mereixen especial atenció pel seu significat polític, ocult i ignorat en dues d'elles". Es refereix a Gertrude Stein, la famosa col.leccionista, Salvador Dalí, l'histriònic empordanés i el insuficientment conegut i valorat Josep Subirats. Us animem a llegir íntegre aquell article, que deixa algunes coses al seu lloc. Però no ens podem resistir a fer-vos-en cinc cèntims amb alguna cita:
Gertrude Stein (...) tenía claras simpatías fascistas (...) alabando la colaboración del régimen de Vichy con la dictadura nazi liderada por Hitler (...) Apoyó el golpe militar de Franco y defendió la dictadura fascista que este estableció. Profundamente anticomunista, justificó el rechazo al judaísmo europeo por lo que ella consideraba simpatías comunistas. Detestaba al presidente Roosevelt y el New Deal, el programa de intervención pública que expandió notablemente los derechos sociales y laborales del pueblo estadounidense.
Tal personaje [Salvador Dalí] fue una de las voces que defendió a la dictadura fascista (...) con mayor insistencia en los círculos artísticos internacionales. Dalí mostró gran simpatía por la Falange (...). Su proximidad a la cúpula del partido fascista era bien conocida y su servilismo y adulación hacia el dictador alcanzó niveles nauseabundos. Se refirió (...), al general Franco, como "el político claridividente que impuso la verdad, la claridad y el orden en el país en un momento de gran confusión y anarquía en el mundo”. Su apoyo al fascismo se mantuvo hasta el final de la dictadura, y mostró su máxima expresión en la defensa del dictador y de la dictadura frente a la protesta nacional e internacional por la ejecución, el 27 se septiembre de 1975, de cinco prisioneros políticos.
Subirats fue desde su juventud un pintor dedicado a las clases populares con las cuales se sintió identificado. Analizar sus pinturas es comprender y estimar la enorme lucha del pueblo catalán y español en su lucha contra el fascismo. Desde el póster de la UGT que animaba a los campesinos a apoyar a la República, a la llamada de apoyo en Catalunya al pueblo madrileño que estaba resistiendo al asedio fascista, pasando por los dibujos de los campos de concentración donde estuvo preso, y la descripción gráfica de las barracas donde vivían los trabajadores después de la guerra. En todos ellos puede verse con gran belleza y expresión la historia del pueblo catalán y español. La expresión visual de un compromiso es lo que explica su represión y veto.
(1) Vicenç Navarro ha estat Catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona, i actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya. És també professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University -Baltimore, EEUU- on ha impartit docència durant 35 anys. També dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University. És molt recomanable visitar la seva web on trobareu anàlisis molt lúcids de l'actualitat política, econòmica i social: http://www.vnavarro.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)