He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

DA-FEN I L'ART

Al barri Buji-Town de la ciutat xinesa de Shen-Zhen, hi ha tota una indústria de producció d'obres d'art agrupada sota la denominació d'origen "Da-Fen, el poble de la pintura a l'oli".
Les xifres de producció, els preus, el mètode de treball... tot és increïble i desmesurat. Veieu si no aquest power-point penjat al web.


Si no us ho acabeu de creure, podeu entrar al web oilpainting-dafen.com on podreu fins i tot adquirir les seves produccions.
Da-Fen és una bona metàfora de les nostres societats i convida a fer una colla de reflexions com per exemple:
  • Da-Fen és el resultat coherent de la deriva cap al consumisme capitalista dels antics totalitarismes, aplicada al món de l'art. Si hi ha un possible mercat mundial per a reproduccions d'obres d'art, la Xina l'acapararà. Disposa de "mà d'obra" qualificada i barata també en aquest camp, i una legislació laboral i de drets de còpia determinades, que li faciliten l'ocupació preferent d'aquest nínxol econòmic.
  • Da-Fen posa també sobre la taula els temes de debat permanents en el món de l'art. I no ens referim només als drets d'imatge, sinó també:
    • La diferència entre art i artesania.
    • El valor de l'obra seriada i la mitificació de l'objecte únic.
    • La relació dialèctica "habilitat tècnica (o si voleu "ofici artístic") versus creativitat" 
    • La relació entre valor i preu de l'obra d'art.
    • I la pregunta del milió: on radica, què és allò que anomenem art? Què és el que fa que una obra sigui considerada "una obra d'art"? És quelcom objectiu, físic i material que està en l'objecte? O és quelcom subjectiu, que està als ulls, al cor o al cervell de qui ho contempla? Si es quelcom objectiu, els xinesos ho acabaran reproduïnt. Si és quelcom subjectiu, ho tenen una mica més difícil...
Trobareu més informació en aquests links:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)