Francesc Carbonell i París: d’agost 2013

INAUGURADA EL 31 D'AGOST A LES 19:30h

VA PRESENTAR L'EXPOSICIÓ:

JAUME FÀBREGA, PROFESSOR D'ENOGASTRONOMIA A LA UAB I CRÍTIC D'ART

ES VA BRINDAR AMB VI BLANC TREYU DEL CELLER OLIVER CONTI

OBERTA FINS AL 3 DE NOVEMBRE DEL 2013

HORARI:

Dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20 h

Diumenges de 10 a 14 h

Indiscutiblement, un dels productes constitutius de la nostra identitat de poble mediterrani és el vi. Indispensable a la major part de les nostres taules, presenta una ampla varietat de registres: des de l'humil vi de cada dia al més sofisticat elixir, fruit del treball dels enòlegs, el pas del temps, la qualitat dels raïms i una infinitat de variables, moltes de les quals incontrolables, afortunadament. Però sempre, amb aquest esperit propi, més o menys sofisticat, que li confereix el poder de trastornar els humans, transportant-nos a altres estats de consciència, modificant la percepció dels nostres sentits, intervenint les nostres capacitats comunicatives. Diu la saviesa popular que només els nens i els beguts diuen sempre la veritat.

Els clàssics grecollatins ja es van veure obligats a inventar un déu, Dionís (Bacus en grec antic), per a què presidís adequadament tota la fenomenologia i l'ampla i complexa casuística derivada del fruit dels ceps. Una beguda discreta per la seva familiar quotidianitat, però alhora un elixir sobrenatural, sí, fins al punt de ser escollit pel fill de Déu com a producte a partir del qual transsubstanciar la pròpia sang.

Com no podia ser d'altra manera, des dels inicis dels temps i al llarg de tota la seva història, el vi va saber ser un fidel i inseparable company del món de l'art. Una història -la de l'Art- plena d'anècdotes, esdeveniments i històries de vida d'artistes en les quals l'art i el vi es fonen en quelcom més que un maridatge: en una simbiosi, per bé o per mal inseparable, però generadora sovint d'obres mestres.

Moltes són, doncs, les raons per les quals a Capmany, terra de vins i seu de l'Associació Cultural POPULART, fem aquesta tardor la celebració del vi i de la vinya, en temps de veremes i en companyia d'una colla de bons amics artistes. Una celebració i un elogi del vi. Vi que a vegades esdevé mèdium en la tasca creativa, ajudant a obrir portes i cadenats que es resisteixen. Vi que massa sovint és l'únic amic i el company insubornable de l'artista. Especialment en aquelles matinades en què la soledat i el buit s'ensenyoreixen del taller, de les mans, de les mirades i dels pensaments.

En un bonic text de Chuang-Tzu, traduït per Octavio Paz, s'explica que el savi Lieu-Ling, home superior que considera que l'eternitat és un mati, i deu-mil anys una breu picada d'ullet (...), marxa lleuger i sense destí,sense deixar petjada, amb el cel per sostre i la terra com a llit i coixí. Aquest savi, subratlla Chuang-Tzu, quan s'atura, agafa una ampolla i una copa; i quan viatja sempre duu al costat una bóta de vi i una gerra.

Explica la rondalla que aquesta manera de viure de Lieu-Ling va arribar a oïdes de dos notables, un jove noble i un lletrat de gran anomenada i reputació. El van anar a veure i un xic enfadats, el van increpar i li van retreure el seu comportament. Li van parlar dels ritus, dels bons costums i de les lleis. Del mètode i de l'equilibri. Les seves paraules, diu el poeta, “zumzejaven com un eixam d'abelles”.

Mentrestant, Lieu-Ling va omplir una gerra de vi i se la va beure de cop. Llavors, va seure a terra, va creuar les cames, va omplir una altra vegada la gerra i va anat bevent a glopets fins que “el cap, inclinat sobre el pit, va caure en un estat de feliç inconsciència, interrompuda només per llampecs de semi-lucidesa. Les seves oïdes no haurien escoltat la veu del tro; els seus ulls no s'haurien adonat d'una muntanya. Es van aturar el fred i la calor, l'alegria i la tristesa. Va abandonar els seus pensaments. Inclinat sobre el món, contemplava el desfici dels sers i de la naturalesa com si fossin algues flotant sobre un riu. Pel que fa als dos homes eminents que li parlaven, al seu costat, li van semblar vespes que volien convertir un cuc de seda”.

“In vino veritas”, diu la sentència dels clàssics atribuïda a Plini el Vell. Una veritat que també trobareu en l'obra que generosament ens mostren en temps de veremes, aquests set artistes (Francesc Carbonell, José Luís Castaño, Javier Garcés, José María Guerrero Medina, Vicenç Huedo, Assumpció Mateu i Gonzalo Tabuenca) a la sala de l'Associació Cultural POPULART a Capmany, per fer l'elogi i la celebració del vi.

Una obra madura -cap d'ells és un principiant- i sòlida. Fruit d'anys de destil·lació de l'existència en soledat, mitjançant aproximacions ètiques i estètiques. Una obra que pretén, i a vegades aconsegueix, fer-nos visible l'invisible. Una obra que us servirà de bàlsam contra les picades de l'eixam de vespes que, com en la paràbola de Chuang-Tzu, voldrien convertir-nos més que en gent d'ordre, en gent a les seves ordres.

POPULART

ALGUNES DE LES OBRES EXPOSADES