He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

DOS NOUS LLIBRES DE FOTOGRAFIA

Us presentem les dues darreres publicacions de LES EDICIONS DE POPULART, en aquesta ocasió dedicades respectivament als paisatges i racons de la comarca francesa del Périgord i a l'exposició que l'escultor Jaume Plensa ha fet aquest estiu a la ciutat de Bordeaux.
Com sempre, es pot accedir a les publicacions clicant a la portada o bé mitjançant aquest enllaç:



Imatge en línia 1

Imatge en línia 2


L'INFORMATIU DE POPULART Nº 9

Ja pots fullejar el número 9 de L'INFORMATIU DE POPULART, en aquesta ocasió dedicat quasi monogràficament a l'exposició "IN VINO VERITAS", que encara ets a temps de veure a la nostra sala de Capmany, si encara no ho has fet.

Com sempre, pots accedir a la revista clicant a la portada, o bé mitjançant aquest enllaç: http://www.populartinfo.com/1/linformatiu



CLOVES I PLOMES

JAVIER GARCÉS "Cloves i plomes" Oli sobre fusta  74 x 75,5 cm.

BREU COMENTARI, PLE D'INTERROGANTS, AL QUADRE 
"CLOVES I PLOMES", DE JAVIER GARCÉS

Quin quadre més suggerent! En la superfície d'una lleixa, segurament de l'estudi del pintor, veiem unes restes, uns detritus que són senyals equí­vocs, ambivalents. Podrien llegir-se com si es tractés d'una metàfora de l'emancipació adolescent. Trencada fa temps la closca, l'ocell ha madurat i ha sortit volant. Ha deixat darrere seu quatre tristes però estètiques plomes. És, per tant, un cant a la llibertat? Hem d'alegrar-nos que l'ocell hagi aconseguit, per fi, superar el mur que tanca hermèticament l'horitzó del quadre?

O potser no. Potser és una al·lusió a la soledat, al desempar, a la trencadis­sa i al no-res que ens queda quan perdem allò estimat? Com l'ocell absent, se n'ha anat per sempre, en Bep Marquès. Què ens ha quedat, què ens hem trobat l'endemà? Relíquies desvitalitzades com les quatre plomes, fragments inconnexos, records eixuts, quatre cloves, residus d'un compartit i enyorat paradís perdut fet de lluita solidària. Ruïnes. Desconsol...

Però tornem al quadre. En un segon pla més profund, sota la lleixa, al subsòl, es veuen els tubs de pintura i altres estris i productes propis dels artistes. Lluny del soroll, dels flaixos i els llums encegadors, protegits de la xerrameca banal i esnob dels qui es queden sempre a la superfície. D'aquells que mai no aniran més enllà de la pell de la pell, tant dels quadres com de les persones.

Potser és una altra metàfora? L'art, íntimament, ens redimeix i pot donar sentit a allò que no en té, o no sabem trobar-li? Fins i tot a la pèrdua d'un amic? Son aquests tubs de pintura una subtil insinuació sobre com pot ajudar-nos l'art -sempre des de dins, des de baix, des del més profund, des de la quietud i el silenci- a veure allò que mai no podrem percebre només amb els ulls, ni entendre amb cap altra raó que no sigui la dels sentiments?

En Bep ho intuïa, ho sabia, n'estic ben segur. Per això era artista i per això va ser aquesta la seva ocupació principal. Fins el darrer dia.


Francesc Carbonell
Sant Gregori, 03/10/2013


ESCULTURA ROBADA!



ESCULTURA ROBADA!

"Continuous Line", escultura de bronze de 120 kg de pes (120 cm.), ha sigut robada el passat dimarts, a Capmany, del jardí del seu propietari i autor, l'escultor Stef Stokhof de Jong, col·laborador en diverses exposicions a l'Associació Cultural POPULART.

S'AGRAIRÀ QUALSEVOL INFORMACIÓ 
QUE PUGUI FACILITAR LA SEVA RECUPERACIÓ
PREGUEM DIFUSIÓ

EXPOSICIÓ JAVIER GARCÉS A CAN FRAMIS




Exposició temporal 

Els cossos i les coses
16 setembre 2013- 15 desembre 2013 
Inauguració 16/09/2013 a les 19:30h
Espai AØ Museu Can Framis, Barcelona. 

Guanyador del Premi d'Escultura 2012 que atorga la Fundació Vila Casas, Javier Garcés (Saragossa, 1959) presenta a l'Espai AØ de Can Framis el seu darrer treball en escultura. Copsar fragments de realitat a fi de retenir-los en l'espai i el temps per donar presència a la memòria i el record que tan fàcilment s'esvaeixen en un món d'immediatesa i transformació, esdevé l'itinerari per on discorre el seu pensament.

EXPOSICIÓ A POPULART: "IN VINO VERITAS"



INAUGURADA EL 31 D'AGOST A LES 19:30h

VA PRESENTAR L'EXPOSICIÓ:

JAUME FÀBREGA, PROFESSOR D'ENOGASTRONOMIA A LA UAB I CRÍTIC D'ART

ES VA BRINDAR AMB VI BLANC TREYU DEL CELLER OLIVER CONTI


OBERTA FINS AL 3 DE NOVEMBRE DEL 2013

HORARI:
Dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20 h
Diumenges de 10 a 14 h

Indiscutiblement, un dels productes constitutius de la nostra identitat de poble mediterrani és el vi. Indispensable a la major part de les nostres taules, presenta una ampla varietat de registres: des de l'humil vi de cada dia al més sofisticat elixir, fruit del treball dels enòlegs, el pas del temps, la qualitat dels raïms i una infinitat de variables, moltes de les quals incontrolables, afortunadament. Però sempre, amb aquest esperit propi, més o menys sofisticat, que li confereix el poder de trastornar els humans, transportant-nos a altres estats de consciència, modificant la percepció dels nostres sentits, intervenint les nostres capacitats comunicatives. Diu la saviesa popular que només els nens i els beguts diuen sempre la veritat.

Els clàssics grecollatins ja es van veure obligats a inventar un déu, Dionís (Bacus en grec antic), per a què presidís adequadament tota la fenomenologia i l'ampla i complexa casuística derivada del fruit dels ceps. Una beguda discreta per la seva familiar quotidianitat, però alhora un elixir sobrenatural, sí, fins al punt de ser escollit pel fill de Déu com a producte a partir del qual transsubstanciar la pròpia sang.

Com no podia ser d'altra manera, des dels inicis dels temps i al llarg de tota la seva història, el vi va saber ser un fidel i inseparable company del món de l'art. Una història -la de l'Art- plena d'anècdotes, esdeveniments i històries de vida d'artistes en les quals l'art i el vi es fonen en quelcom més que un maridatge: en una simbiosi, per bé o per mal inseparable, però generadora sovint d'obres mestres.

Moltes són, doncs, les raons per les quals a Capmany, terra de vins i seu de l'Associació Cultural POPULART, fem aquesta tardor la celebració del vi i de la vinya, en temps de veremes i en companyia d'una colla de bons amics artistes. Una celebració i un elogi del vi. Vi que a vegades esdevé mèdium en la tasca creativa, ajudant a obrir portes i cadenats que es resisteixen. Vi que massa sovint és l'únic amic i el company insubornable de l'artista. Especialment en aquelles matinades en què la soledat i el buit s'ensenyoreixen del taller, de les mans, de les mirades i dels pensaments.

En un bonic text de Chuang-Tzu, traduït per Octavio Paz, s'explica que el savi Lieu-Ling, home superior que considera que l'eternitat és un mati, i deu-mil anys una breu picada d'ullet (...), marxa lleuger i sense destí,sense deixar petjada, amb el cel per sostre i la terra com a llit i coixí. Aquest savi, subratlla Chuang-Tzu, quan s'atura, agafa una ampolla i una copa; i quan viatja sempre duu al costat una bóta de vi i una gerra.

Explica la rondalla que aquesta manera de viure de Lieu-Ling va arribar a oïdes de dos notables, un jove noble i un lletrat de gran anomenada i reputació. El van anar a veure i un xic enfadats, el van increpar i li van retreure el seu comportament. Li van parlar dels ritus, dels bons costums i de les lleis. Del mètode i de l'equilibri. Les seves paraules, diu el poeta, “zumzejaven com un eixam d'abelles”.

Mentrestant, Lieu-Ling va omplir una gerra de vi i se la va beure de cop. Llavors, va seure a terra, va creuar les cames, va omplir una altra vegada la gerra i va anat bevent a glopets fins que “el cap, inclinat sobre el pit, va caure en un estat de feliç inconsciència, interrompuda només per llampecs de semi-lucidesa. Les seves oïdes no haurien escoltat la veu del tro; els seus ulls no s'haurien adonat d'una muntanya. Es van aturar el fred i la calor, l'alegria i la tristesa. Va abandonar els seus pensaments. Inclinat sobre el món, contemplava el desfici dels sers i de la naturalesa com si fossin algues flotant sobre un riu. Pel que fa als dos homes eminents que li parlaven, al seu costat, li van semblar vespes que volien convertir un cuc de seda”.

“In vino veritas”, diu la sentència dels clàssics atribuïda a Plini el Vell. Una veritat que també trobareu en l'obra que generosament ens mostren en temps de veremes, aquests set artistes (Francesc Carbonell, José Luís Castaño, Javier Garcés, José María Guerrero Medina, Vicenç Huedo, Assumpció Mateu i Gonzalo Tabuenca) a la sala de l'Associació Cultural POPULART a Capmany, per fer l'elogi i la celebració del vi.

Una obra madura -cap d'ells és un principiant- i sòlida. Fruit d'anys de destil·lació de l'existència en soledat, mitjançant aproximacions ètiques i estètiques. Una obra que pretén, i a vegades aconsegueix, fer-nos visible l'invisible. Una obra que us servirà de bàlsam contra les picades de l'eixam de vespes que, com en la paràbola de Chuang-Tzu, voldrien convertir-nos més que en gent d'ordre, en gent a les seves ordres.

POPULART


ALGUNES DE LES OBRES EXPOSADES


ASSUMPCIÓ MATEU

FRANCESC CARBONELL

JOSÉ LUÍS CASTAÑO

JAVIER GARCÉS

J. M. GUERRERO MEDINA

VICENÇ HUEDO

GONZALO TABUENCA


MERCÈ RIBERA: "INS"



Magnífics "universos possibles" d'una escultora amb un discurs poètic molt suggerent. No us perdeu aquesta breu publicació!
Si no funciona el link incorporat a la imatge, cliqueu aquest:



I com que en voldreu veure més, visiteu la seva web:




NÚMERO 8 DE L'INFORMATIU DE POPULART

El pots veure entrant a: http://www.populart.plisweb.com/ o clicant directament a la portada:


Entre altres continguts destaquem:
  • EXTENSA INFORMACIÓ SOBRE L'EXPOSICIÓ DE JORDI GISPERT I STEF STOKHOF DE JONG. 
  • "...NI TANTES MAMELLES PER A TANTS MAMONETS" article sobre la VII Biennal d'Art de Girona. 
  • RAONS I MOTIVACIONS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL POPULART. 
Esperem que t'agradi fullejar-lo i que sigui del teu interès. Si és així, fes-ne la difusió que creguis convenient.

JORDI GISPERT I STEF STOKHOF DE JONG A POPULART

El proper dissabte 23 de març, a dos quarts de set del vespre, a la seu de l'Associació Cultural POPULART a Capmany (www.populart.cat) s'inaugurarà una exposició amb pintures de JORDI GISPERT i escultures de STEF STOKHOF DE JONG.

L’exposició romandrà oberta fins el 9 de juny, i podrà visitar-se tots els caps de setmana, dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20 i diumenges de 10 a 14. 






JORDI GISPERT 

Jordi Gispert va néixer a Salt, Girona, l’any 1949 en una familia de pintors artesans, ofici que ell mateix ha practicat. Tot i que va acudir als cursos de l’Escola de Belles Arts de Salt, és un artista autodidacte en l’obra del qual ha jugat sempre un paper molt important el coneixement i la pràctica -sovint tan oblidats- de l’ofici artesà de la pintura. La seva personalitat artística s'ha refermat i consolidat amb el pas dels anys en una obra caracteritzada per un fort contingut poètic abstracte i una exigència, fidelitat i coherència absolutes. Des de la seva primera exposició individual l’any 1968, no ha deixat de pintar i exposar de forma regular a diferents llocs de Catalunya, a Noruega, a Itàlia, al Regne Unit, i a Osaka al Japó.



Jordi Gispert pinta la línia invisible d’un paisatge viscut... (...) Tota presència en l’obra de Jordi Gispert ens remet a una absència, com un suggeriment subtil que tan sols s’intueix i en la composició desapareix. Són els seus recursos expressius que ens porten sempre cap a una actitud que enllaça amb el món oriental, una actitud despullada de retòriques i de falses paraules... (...) És com si, amb els anys, el ritme intern i extern de la pintura s’haguessin trobat en el punt just (...) Podríem dir que formalment s’ha suavitzat i hi ha una certa calma, però en el fons és una força continguda que ha entès com l’impacte pot ser superior amb tota aquesta ocultació inquietant, amb l’atmosfera que sura i que no es pot atrapar mai, ni amb les paraules, ni amb la pintura. 


Glòria Bosch Mir 


Jordi Gispert porta tota una vida dedicant-se (...) a sortir d’excursió pel món amb la mirada alliberada a la recerca d’aquells espais latents, prenyats de significat, que no han estat corromputs pel designar maldestre d’una societat eclipsada pel somni tecnològic i les diferents promeses d’emancipació enfront de la realitat. A Gispert, no li interessen els grans relats ni els grans edificis conceptuals en la mesura que la seva pintura ha de ser fràgil i precària perquè es refereix a quelcom igualment inestable: l’espai que podem habitar, malgrat tot, sense ancoratges de cap mena. Ho diu de manera poètica Eva Vàzquez (...): «A vegades n’hi ha prou d’haver premut un grapat de terra al puny per tenir consciència plena d’un paisatge». 

Eudald Camps 


Les peces d’en Jordi Gispert són un territori molt particular en el qual conviuen, d’una manera harmònica, conceptes aparentment contradictoris com ara la contundència i la fragilitat, el lirisme i la profunditat conceptual, la força del gest i la delicadesa del conjunt. Són, en el fons, una bona metàfora de com sobreviure en un món on més que mai domina la incertesa: seguint sincerament la nostra veu interior i buscant amb humilitat i convicció el nostre particular camí i descartar-ne molts altres possibles.(...) Gispert aconsegueix formalitzar una representació poètica i molt precisa del que és l’equilibri inestable, una posició davant la vida que ha guiat sempre el treball d’aquest artista, fidel a una manera valenta i optimista d’entendre el món i l’art, on la llibertat és un valor irrenunciable i el rigor tècnic arriba a conviure amb la sinceritat expressiva. 

Enric Tubert Canada 

**************************************** 





STEF STOKHOF DE JONG

Va néixer a Holanda l'any 1950 i des del 1972 es va iniciar com a escultor professional. Es va formar amb els seus pares, i a l'acadèmia Artibus a Utrecht. També en estades de formació sobre bronze, visites internacionals de treball a Dallas (EUA) i al centre d'escultura Pietrasanta d'Itàlia.


Artista polifacètic no només ha treballat com a escultor la pedra, la fusta i el metall (la seva principal dedicació), sinó que també ha treballat el vidre (com es pot veure en aquesta mostra), la tapisseria, el dibuix, el gravat i la pintura. Entre les seves obres, no només les escultures, abunden les que estan formades per línies contínues, amb les línies exteriors sovint molt polides. Dominen en la seva obra les pàtines de tonalitats taronja i marró fosc.


Diu l'Stef que la seva primera inspiració important fou la llum del sol reflectida als meandres del riu Mississipí (EUA). Aquest sinuós “riu d'or” fou l'origen del seu treball sobre la línia contínua i envolvent, fou la metàfora generadora de tota una sèrie d'escultures “continuous line”. Aquest ha esdevingut un tema recurrent en la seva obra dels darrers anys, sigui quina sigui l'especialitat artística que hagi practicat, principalment, com ja hem dit, l'escultura en bronze i pedra, però posteriorment, també en vidre i tapís. Les espirals, treballades amb els mateixos materials, són també formes molt presents en la seva iconografia.

De fet, tota la seva obra està fortament influenciada per la naturalesa, pel Cosmos i la Mare Terra. Li apassiona la contínua transmissió de moviment dels processos còsmics en totes les seves formes. Aquesta influència i els ritmes propis dels fenòmens naturals (l’alternança del dia i la nit, les estacions, les marees i el reflux de les inundacions, etc.) li interessen i el motiven, essent per a ell fonts permanents d'inspiració.



Ha exposat, des de meitats dels anys vuitanta, a Londres (Regne Unit), a Dallas i San Diego (U.S.A.) i a Holanda.

Ha impartit cursos d'escultura i ha participat en diversos simposis internacionals: Simposi Internacional del Vidre a Txecoslovàquia, i d’Escultura a Àustria, Txecoslovàquia i Holanda.

Actualment, des de fa més de deu anys, té el seu estudi i taller a Capmany (Alt Empordà), on continua el seu treball d'investigació plàstica i formal. 

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)